ENVELLIR. DECIDIR. VIURE
Manifest del Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral 2024
Les persones amb paràlisi cerebral també envellim, tenim noves necessitats i per això necessitem més suports de les famílies, de les entitats com AREMI i de les Administracions Públiques per tenir una vida independent.
Existeixen programes amb suports especials per a les necessitats de les persones grans sense discapacitat. Però les persones amb paràlisi cerebral rebem sempre els mateixos suports i cures, encara que les nostres necessitats canviïn quan ens fem grans. Això ha de canviar!
Una persona amb paràlisi cerebral comença a envellir als 35 anys. El nostre envelliment comença molt abans que en les persones sense discapacitat. Algunes de les senyals d’envelliment en les persones amb paràlisi cerebral són: disminució de la mobilitat, dolor durant més temps, disminució de les habilitats cognitives i augment dels problemes de salut.
A més, les dones amb paràlisi cerebral tenim la menopausa abans que les dones sense discapacitat. Tot això empitjora la nostra salut i la nostra qualitat de vida.
A AREMI treballem per canviar aquesta situació. Volem que les nostres famílies i nosaltres, les persones amb majors necessitats de suport, ens fem grans sense que ens tractin com a nens o nenes. I que tinguem les opcions que necessitem segons l’edat.
La major part de les persones amb paràlisi cerebral majors de 35 anys tenen grans necessitats de suport. I moltes persones amb paràlisi cerebral majors de 65 anys viuen en residències. Hi ha famílies que prefereixen cuidar el seu familiar amb paràlisi cerebral a casa.
La persona que cuida sol ser una dona, i moltes vegades deixa la seva feina per cuidar el seu familiar.
Quan les persones amb paràlisi cerebral envelleixen, necessiten més suports, però les famílies cuidadores també envelleixen i també necessiten suports.
D'aquí a 10 anys, les persones amb paràlisi cerebral majors de 65 anys serem tres vegades més que ara. Tindrem més necessitats i necessitarem més suports.
Per això demanem des del Moviment ASPACE:
- Oferir més tipus diferents d’habitatges perquè puguem escollir segons les nostres necessitats i gustos. Les opcions han d’adaptar-se a cada persona, no a l’inrevès.
- Impulsar l’assistència personal com a suport per a la nostra vida independent, per participar en la societat, sobretot per a les persones amb majors necessitats de suport. I continuar amb altres serveis que necessitem, a més de l’assistència personal.
- Oferir logopèdia, fisioteràpia i teràpia ocupacional per ajudar-nos a viure de manera independent, sobretot a partir dels 35 anys.
- Evitar la nostra solitud amb ajuda per participar en activitats socials i d’oci. I escoltar les nostres necessitats i desitjos per al nostre futur.
- Dissenyar programes per prevenir i detectar l'envelliment. Això ho han de fer les entitats de la FEPCCAT i AREMI entre elles, els serveis sanitaris públics, així com els serveis de geriatria i salut mental.
- Ampliar els suports econòmics i socials a les famílies, perquè les persones cuidadores, que majoritàriament són mares i germanes, puguin treballar fora de casa, i perquè les persones amb paràlisi cerebral puguin quedar-se a casa seva si això és el que volen, i no ingressar abans d’hora en una residència.
- Tenir en compte les famílies cuidadores, que també es fan grans. Necessiten més suports i serveis adequats a la seva edat i preferències.
- Que les places de les residències siguin gratuïtes i que els professionals de les residències tinguin bones condicions laborals perquè les residències funcionin bé durant molt de temps.
Avui, Dia Mundial de la Paràlisi Cerebral, demanem la unió de les entitats, les administracions i la societat per construir juntes un futur per a nosaltres, on tinguem una vida plena, digna i independent. Que es respectin els nostres drets i es doni suport a les nostres decisions al llarg de tota la nostra vida.
Publicat
el 04-10-2024
